Escoltant cada cor: Pertinença, veu i el Mes de la Història Negra

La seva veu estava carregada d'emoció. Durant set anys havia assistit a l'església, però era la primera vegada que entenia realment el sermó complet. Després de tot aquest temps, utilitzant Breeze Translate al seu telèfon, el missatge finalment li va arribar en la seva pròpia llengua, un dialecte regional africà rarament suportat per la tecnologia convencional. L'experiència d'aquest home a Leicester és una història que ens arriba al cor. Mentre observem el Mes de la Història Negra, un període dedicat a honrar la història i a desafiar-nos a construir un futur més just, la seva història serveix com una il·lustració poderosa.

Hi ha una diferència profunda entre ser benvingut a un espai i sentir-s'hi veritablement part. Una benvinguda diu: «Pots ser aquí.» La pertinença diu: «La teva veu importa aquí.»

De l'escolta a la participació

Un servei de culte és una conversa dinàmica, no un monòleg. En una congregació multilingüe, què passa en aquests moments de participació? Massa sovint, una barrera es fa visible. Aquells que no parlen la llengua dominant poden escoltar, però no poden contribuir fàcilment. Les seves oracions, la seva saviesa, les seves històries –les contribucions vitals que enriqueixen tota la comunitat– romanen sense ser escoltades.

Més que tecnologia: Es tracta de dignitat

No es tracta de celebrar un èxit tècnic; es tracta d'honorar la dignitat humana. Es tracta d'apoderar cada individu amb la confiança que la seva veu és valorada.